"Aquest projecte m'obre una porta per aportar els meus coneixements com analista en terrorisme i fusionar-los amb eines informàtiques destinades a detectar i prevenir la radicalització"
El David Garriga és infermer del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i expert en el món àrab i el terrorisme. La seva expertesa l'ha dut a combinar el seu treball assistencial amb un projecte de recerca europeu sobre la radicalització gihadista en xarxes socials, el RiskTrack. Un projecte co-finançat per la Comissió Europea on participa el Parc Sanitari, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Claude Bernard de Lió i l'Institut de Neurociències i Tecnologia de Xipre.
En què consisteix el projecte RiskTrack i quin és el seu principal objectiu?
'RiskTrack - Tracking tool based on social media for risk assessment on radicalisation' té com a objectiu crear una eina de valoració del risc per a detectar situacions de risc de radicalització gihadista en xarxes socials. Així doncs treballem en la prevenció del terrorisme a través de la identificació primerenca de la radicalització. D'acord amb les prioritats de la UE en aquesta matèria, l'equip d'experts ha d'identificar i abordarà els factors o indicadors que aixequen una bandera vermella sobre la qual es pot estar radicalitzant i reclutant individus o comunitats per cometre actes violents de terrorisme gihadista.
Les xarxes socials i la web és un món molt ampli, quina metodologia utilitzareu per detectar la radicalització?
Desenvoluparem una metodologia de valoració del risc que aconsegueixi detectar signes de potencial radicalització (com ús del llenguatge, patrons de comportament en xarxes socials, etc.) i permetre que aquests signes siguin comparats amb altres característiques i patrons extrets de fonts com xarxes socials, principalment Twitter. Aquestes característiques seran provades i analitzades utilitzant mètodes avançats de BigData i Machine Learning.
La valoració del risc de violència es realitza tenint en compte tres factors: la víctima, l'agressor i la situació. La víctima seria la persona vulnerable de ser radicalitzada (per trets de personalitat, context, hàbits, etc.), l'agressor seria el reclutador de l'organització terrorista i la situació seria el mitjà on conflueixen: la xarxa.
Quin és el tractament que feu amb les dades utilitzades durant el projecte?
Els informes que surtin com a resultat del treball del projecte seran confidencials, només la Comissió Europea i els participants del projecte tindran accés a aquesta informació. Això no obstant, pel que fa a la privacitat dels usuaris, cal tenir en compte que totes les anàlisis es faran en perfils públics. D'aquesta manera, res del que es pugui publicar al respecte tindrà menys privacitat de la qual ja tindran els perfils o llocs web a analitzar.
Els resultats que doni l'eina RiskTrack es destinaran a la presa de mesures de prevenció i/o de contra-radicalització, depenent del cas. El paper que té aquest projecte és facilitar una eina per a agències de seguretat, fiscalia, entre altres; l'ús específic que es doni de la mateixa dependrà dels seus usuaris.
El Parc Sanitari Sant Joan de Déu és un dels partners del projecte, quina és la teva tasca?
L'equip està dividit en dos grups. Un grup de tècnics informàtics i un altre de psicòlegs i criminòlegs. Jo treballo en aquest darrer, la principal tasca és la de crear uns indicadors que ens puguin ajudar a detectar un risc de potencial radicalització d'etiologia gihadista de manera que ens permetin, preventivament, detectar persones vulnerables; aportant a través de la meva experiència com analista en terrorisme gihadista eines per poder crear aquests indicadors.
Ets autor de tres llibres i co-autor d'un sobre països àrabs i terrorisme, per què vas decidir treballar i investigar sobre aquest tema? Què et va cridar l'atenció?
Fa deu anys que m'atrau el món àrab-islàmic. Vaig començar estudiant la llengua i la seva cultura treballant com infermer a diferents països àrabs durant l'estiu. Allà em vaig adonar que la formació universitària que havia rebut no estava completa, faltava en molts casos la part corresponent al món àrab. Per exemple, a la universitat d'infermeria sempre em van ensenyar que les primeres infermeres que van treballar amb patrons i de manera reglada eren Florence Nightgale i Virginia Henderson (segle XIX i XX). Però a les universitats del món àrab la historia de la infermeria presenta personal que treballava amb la salut en hospitals, assistència al part, en guerres, etc. als segles IX i X, inclús algunes contemporànies del Profeta Muhammad al segle VII dC. Aquests treballadors funcionaven amb uns patrons molt similars a les primeres infermeres occidentals, però aquí no s'ensenya. Això em va portar a escriure el primer llibre "Del Bimaristán al Hospital Psiquiátrico: Historia de la Enfermería y la Salud Mental en el Islam". Ed: ANESM 2010, a més de donar classes sobre salut i islam en diferents universitats que buscaven completar aquest coneixement.
Després amb la carrera de criminologia vaig enfocar els coneixements per treballar un altre tema oblidat: els assassins en sèrie, que també existeixen en els països arabo-islàmics. Vaig començar a realitzar una recerca in situ de diferents casos en països àrabs, i d'allí va néixer "Las Legiones de Satán: Asesinos en serie en tierras del Islam". Ed: Tyranosaurus Books, 2014 on descric cinc casos d'assassins en sèrie.
Finalment, amb l'aparició d'aquest nou terrorisme, vaig enfocar els meus coneixements a treballar per ajudar a prevenir la radicalització gihadista. Intentar contrarestar els falsos discursos sobre l'islam que donen els terroristes de DAESH per evitar que nois, cada vegada més joves, caiguin en la narrativa enganyosa d'aquests assassins. Així que vaig publicar "Yihad ¿qué es?". Ed: Comanegra 2015 i com co-autor de "Humillación y agonía: anàlisis conductual de las decapitaciones del Estado islámico" Ed: Dissident Tales, 2015.
