Lourdes Ibáñez Toda

Cap del grup Endocrinologia metabòlica

"El nostre gran repte és treure al mercat un fàrmac específic per la SOP i, ara mateix, ens trobem immersos en la preparació d'un projecte europeu que ens permetria realitzar un assaig clínic de fase II"

La Dra. Lourdes Ibáñez, endocrinòloga pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, dirigeix des de fa més de 15 anys el grup de recerca d'Endocrinologia Metabòlica de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu. Una de les seves línies de recerca més importants està centrada en l'estudi de la Síndrome de l'Ovari Poliquístic (SOP), una entitat molt prevalent en dones en edat fèrtil, i la cerca d'un tractament fisiopatològic.

"Els pediatres sabem que moltes de les coses que ens passen quan som adults, tenen el seu origen en esdeveniments que ens van ocórrer durant l'època fetal i/o els primers anys de vida; un clar exemple seria la Síndrome de l'Ovari Poliquístic".

Què és la Síndrome de l'Ovari Poliquístic?

La Síndrome de l'Ovari Poliquístic (SOP) és un trastorn hormonal freqüent que afecta les dones en edat reproductiva. Fins fa uns anys, es creia que la causa primària estava en el mal funcionament de l'ovari. Però ara sabem que el mal funcionament de l'ovari és conseqüència d'una situació anòmala que es pot originar durant l'època prenatal i els primers mesos de vida postnatal.

Quines són les causes que originen que quan arribis a la pubertat puguis desenvolupar SOP?

Sabem que la SOP és una entitat multifactorial. On intervenen factors genètics, que confereixen més susceptibilitat, i factors epigenètics, la influència dels quals pot jugar un paper important en la metilació dels gens i la seva forma d'actuar. Tot això pot influir tant en el desenvolupament de la SOP com en la seva expresivitat clínica. Una de les característiques de les dones amb SOP és que presenten excés de dipòsits de lípids en teixits ectòpics, per una evolució ràpida de la corba de pes durant els primers mesos de vida.

Com s'explica aquesta situació?

Les persones naixem amb un índex de massa corporal determinat i al llarg de la vida, és important que el mantenim. El nostre pes i longitud determinen la capacitat que tenim per emmagatzemar els lípids de la dieta. Però hi ha nadons que durant els primers mesos de vida augmenten el pes de forma ràpida i mantinguda, per ingesta d'un excés de calories en forma de greixos. Això determina que la seva capacitat d'emmagatzematge no sigui del tot correcte i els lípids comencin a emmagatzemar-se a les vísceres, bàsicament al fetge. Com a conseqüència es posen en marxa mecanismes d'inflamació crònica i de resistència a la insulina; i a la llarga això provoca l'augment de la síntesi de les hormones masculines de l'ovari, fent que aquests funcionin de manera errònia i puguin desenvolupar la SOP.

Així doncs, incidir en l'estil de vida podria ser un possible tractament o millorar-ne la simptomatologia?

Millorar l'estil de vida i presentar un pes adequat pel nostre estatus és molt important, però pot ser insuficient. Actualment, no hi ha cap tractament autoritzat pel SOP. De manera empírica s'utilitzen els anticonceptius, inclús en adolescents sense risc d'embaràs. En aquest moment tenim un assaig clínic a punt de finalitzar i l'ull posat al projecte europeu, on a partir de la combinació de petites dosis de tres fàrmacs genèrics millorem el que pensem que és la causa fonamental de la malaltia. Fins al moment hem vist que la nostra combinació, per una banda, normalitza el quadre clínic, les noies tornen a menstruar de manera fisiològica; per l'altra els dipòsits de greix ectòpic es redueixen; i finalment les noies ovulen correctament.

Actualment l'únic tractament farmacològic per la SOP són els anticonceptius?

Com hem dit, no hi ha cap tractament autoritzat per la SOP ni per la Agència Europea del Medicament (EMA) ni per la Food & Drug Administration (FDA). Les dones amb SOP presenten amenorrea, hirsutisme i acne, aquests tres símptomes desapareixen en tractar-se amb anticonceptius. Però el que estan fent aquests fàrmacs és maquillar la malaltia, ja que el problema de base no es tracta. Un cop les dones deixen de prendre's els fàrmacs, els símptomes reapareixen. A més els anticonceptius tenen una sèrie d'efectes secundaris associats, com ara l'augment de la resistència a la insulina, l'augment de pes i efectes trombogènics a llarg termini.

Nosaltres estem intentant buscar, des de fa més de 15 anys, una alternativa a l'anticonceptiu, que solucioni el problema de base i no sols la simptomatologia.

Quin impacte té sobre la població fèrtil del món?

La SOP és la primera causa d'infertilitat en dones a escala mundial, ja que aquestes noies i dones joves tenen cicles anovulatoris. Per tant és la primera causa de consulta de les clíniques de fertilitat. Hem de pensar que aquesta malaltia pot arribar afectar entre el 5 i el 10% de les adolescents i dones joves en edat reproductiva de tot el món. És a dir, estem parlant d'una incidència global molt elevada i que avui en dia no té cap tractament farmacològic específic.

A més les dones amb SOP tenen moltes complicacions durant l'embaràs, amb molta més incidència de diabetis gestacional, preeclàmpsia, parts prematurs, etc. i els seus nadons tenen molts més problemes quan neixen; especialment les filles que tenen major risc de partir SOP.

Vols compartir aquesta entrevista?