L’asma pediàtrica afecta un 10% dels infants i evoluciona amb l’edat

Avui 6 de maig se celebra el Dia Mundial de l'Asma instaurat gràcies a la Iniciativa Global per a l'Asma (GINA, per les seves sigles en anglès) l'any 1998. L'objectiu de la jornada és promoure el coneixement de la malaltia, fomentar la disponibilitat de tractaments efectius i millorar la qualitat de vida de les persones afectades. Per donar visibilitat a aquesta malaltia ens entrevistem amb el Dr. Jaime Lozano, pediatre i cap de la Secció d'Al·lergologia de l'HSJDB i investigador del Grup de Recerca de malalties al·lèrgiques en la infància i la adolescència de l'IRSJD.

Quins són avui dia els principals reptes que encara presenta el diagnòstic i tractament de l'asma en població pediàtrica?

Dins l'asma pediàtrica, hi ha diverses formes de presentació de la malaltia segons la intensitat dels símptomes, la resposta al tractament i l'impacte en la qualitat de vida dels infants. Quan els símptomes són intensos, requereixen alts nivells de tractament i afecten significativament la qualitat de vida, es parla d'asma greu. Actualment, disposem de tractaments biològics aprovats per abordar aquesta forma d'asma en la població pediàtrica. Tot i això, un dels principals reptes és el disseny dels assajos clínics, ja que sovint no es tenen en compte les particularitats dels pacients infantils. És habitual reutilitzar dissenys pensats per a adults, fet que dificulta el reclutament de participants pediàtrics.

A més, molts d'aquests estudis no comparen diferents teràpies ja aprovades entre si, sinó que enfronten un fàrmac amb un placebo. Aquesta limitació ha portat, en alguns casos, a aprovar l'ús de determinats medicaments en infants a partir de dades extrapolades d'estudis en adults, una pràctica que no és la més adequada. Per a més informació es pot consultar l'editorial publicada a Archivos de Bronconeumología (Sociedad Española de Neumunología y Cirugía Torácica SEPAR): "El largo camino al tratamiento con biológicos del asma en pediatría".

Un altre dels grans reptes actuals en el tractament de l'asma greu és la selecció del fàrmac biològic més adequat per a cada pacient. Actualment disposem de quatre tractaments biològics aprovats, un tipus de teràpia avançada que també s'utilitza per abordar altres malalties cròniques i inflamatòries, com l'artritis reumatoide o determinades patologies autoimmunitàries. Cada un d'aquests fàrmacs presenta criteris específics de resposta, i sovint resulta complex determinar quina de les quatre opcions és la més idònia segons les característiques de cada pacient. Aquest és, sens dubte, un altre repte pendent, i seria important impulsar més assajos clínics comparatius que permetin generar evidència sòlida per orientar millor la presa de decisions terapèutiques.

I pel que fa a l'asma general? Amb quins desafiaments ens trobem?

La majoria de tractaments per a l'asma general són inhalats, i actualment s'ha generat una preocupació creixent entorn de la seva petjada de carboni. Els inhaladors en esprai utilitzen propel·lents que resulten altament contaminants. Com a alternativa, existeix el format en pols seca, molt més respectuós amb el medi ambient, però que no està dissenyat per a ser utilitzat per infants, especialment els més petits. 

Aquesta situació ha provocat que molts estudis actuals se centrin en el desenvolupament de noves molècules que puguin ser administrades mitjançant inhaladors de pols seca. Tanmateix, aquestes opcions no són adequades per a la població pediàtrica. Paral·lelament, també s'estan duent a terme investigacions per trobar propel·lents menys contaminants, però, de moment, aquestes alternatives encara no estan disponibles en la pràctica clínica. 

Ens podries explicar algun projecte o estudi específic en què esteu treballant actualment? 

En aquest moment un dels estudis més destacats en els que estem col·laborant conjuntament amb la Dra. Maria Cols, cap del Servei de Neumologia de l'HSJDB, és el projecte SPACE (acrònim de Severe Paediatric Asthma Collaborative in Europe). Aquesta és una iniciativa europea que té com a objectiu millorar l'atenció i la recerca sobre l'asma greu en infants i adolescents d'entre 6 i 17 anys. L'objectiu principal d'SPACE és la creació d'un registre europeu que reculli dades clíniques de nens i nenes amb asma greu que són atesos en centres especialitzats. Aquesta base de dades permetrà impulsar estudis de recerca i iniciatives per millorar la qualitat de l'atenció mèdica a tot Europa. A més, SPACE vol crear una xarxa de professionals experts -investigadors i clínics- que treballin conjuntament per establir prioritats de recerca i avançar en el coneixement i tractament d'aquesta malaltia. També es vol fomentar la incorporació de joves investigadors i professionals sanitaris en aquest àmbit, així com facilitar l'accés a finançament europeu o de la indústria per desenvolupar nous estudis i projectes. 

Quins són, al teu entendre, les pròximes oportunitats en la recerca de l'asma pediàtrica?

Una de les oportunitats de futur que considero rellevants és impulsar més estudis clínics que aportin dades sobre l'evolució natural de l'asma. Ens cal conèixer millor, per exemple, si l'asma diagnosticada en edat pediàtrica pot arribar a remetre a l'edat adulta. Malgrat que es tracta d'una malaltia altament prevalent, actualment no disposem d'evidència suficient per respondre amb claredat aquesta qüestió. A més, com ja comentava anteriorment, també és necessari generar més coneixement sobre la resposta a les quatre teràpies biològiques disponibles. Disposar de més dades ens permetria determinar amb més precisió quin tractament és el més adequat per a cada pacient i en quin moment. Finalment, un altre repte pendent pel que fa a la recerca és definir amb més claredat durant quant temps cal mantenir la medicació un cop instaurada. 

Quin missatge t'agradaria transmetre en motiu del Dia Mundial de l'Asma, especialment a les famílies?

Diria a les famílies que, tot i que l'asma és una malaltia molt prevalent, 10% de la població pediàtrica, actualment i en el nostre entorn es pot controlar de manera efectiva amb el tractament adequat. Amb un bon seguiment, els infants amb asma poden fer una vida completament normal.