La contaminació atmosfèrica i les zones verdes influeixen en els trastorns emocionals i de conducta dels infants

Un estudi liderat per l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) mostra els efectes de la contaminació atmosfèrica i els espais verds en el desenvolupament de problemes emocionals i de conducta en infants de Catalunya. La recerca, publicada a la revista Child and Adolescent Mental Health, ha estat possible gràcies al suport de la Marató de 3Cat i l'àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM) i la col·laboració amb l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Els factors ambientals físics poden afectar la salut del cervell

Els problemes emocionals i de conducta són freqüents en la infància: es calcula que, aproximadament un 13,4% dels infants i adolescents pateixen problemes de salut mental arreu del món. Aquests trastorns poden continuar en l'edat adulta i tenir un gran impacte en els individus i les seves famílies. Tot i que la genètica és important, el paper dels factors ambientals en el desenvolupament de la salut mental està àmpliament acceptat. En aquest sentit, cada vegada hi ha més evidència que factors ambientals físics presents a l'entorn també juguen un paper fonamental en la salut del cervell.

Entre els factors de l'ambient que poden afectar el cervell es troba la contaminació ambiental. "Fins ara hi ha molts estudis duts a terme en adults, però és essencial estudiar aquests efectes en infants, ja que és una etapa clau del desenvolupament i poden tenir conseqüències a llarg termini", explica la Dra. Silvia Alemany, investigadora principal del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i del CIBERSAM.

Per entendre millor la relació entre l'ambient i la salut mental en la infància, l'IRSJD i el VHIR han coordinat un estudi amb 4.485 infants i adolescents de 48 escoles i instituts de Catalunya, tant públics com privats. Per una banda, l'equip investigador va estudiar la seva exposició a diferents contaminants de l'aire, com el diòxid de nitrogen i les partícules en suspensió, així com la proximitat d'espais verds als centres educatius. En paral·lel, i mitjançant qüestionaris a les famílies, es va analitzar la salut mental de cada infant. Aquestes dades van permetre estudiar els efectes de l'exposició a contaminació i la proximitat a espais verds durant períodes d'un i quatre anys abans de l'avaluació dels problemes emocionals i de conducta.

L'exposició a partícules PM10 s'associa a un major risc de patir problemes emocionals

Els resultats van mostrar que l'exposició a contaminació atmosfèrica, especialment les partícules PM10, s'associa a un major risc de problemes emocionals com ansietat i depressió, efectes que s'observaven al cap d'un any.

D'altra banda, es va observar que el fet de tenir àrees verdes a menys de cent metres de l'escola reduïa el comportament agressiu dels infants. Aquestes diferències s'observaven fins i tot quatre anys després de l'exposició. L'equip investigador assenyala que això pot ser a causa d'efectes beneficiosos derivats directament de l'exposició a zones verdes, com la reducció dels nivells d'estrès, o a través d'altres mecanismes com la promoció de l'activitat física, la interacció social, el joc lliure, o la reducció en el soroll o la contaminació.

L'estudi va analitzar també si el sexe, l'edat, l'estatus socioeconòmic o la predisposició genètica podien influir en aquests resultats. No es van trobar diferències significatives, fet que indica que aquests efectes es donen independentment d'aquests factors.

Millorar la qualitat de l'aire en benefici de la salut mental

Els resultats obtinguts en aquest estudi posen de manifest la necessitat de reduir la contaminació i augmentar les zones verdes per protegir la salut mental dels infants. "Cal apostar per estratègies per millorar la qualitat de l'aire i ampliar els espais verds, especialment en àrees a prop de les escoles", subratlla la Dra. Rosa Bosch, coordinadora del programa SJD MIND Escoles a l'IRSJD, membre del CIBERSAM, Responsable de Recerca de la Divisió de Salut Mental d'Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, i co-primera autora de l'estudi.

L'exposició a contaminants és un problema quotidià per a una gran proporció de la població. Per aquest motiu, "fins i tot petites modificacions en les exposicions poden traduir-se en millores de la qualitat de vida de moltes famílies a curt i llarg termini", indica Uxue Zubizarreta-Arruti, investigadora predoctoral del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR i co-primera autora de l'estudi.

L'estudi ha estat possible gràcies al finançament d'altres entitats com l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), el Instituto de Salud Carlos III, la Marató de 3Cat, la European Regional Development Fundation (ERDF), la ECNP Network 'ADHD across the Lifespan', la Fundació 'la Caixa', la Diputació de Barcelona, el 'Plan Estratégico de Investigación e Innovación en Salud' (PERIS), la Fundació Privada d'Investigació Sant Pau (FISP) i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.