Irene Cuervas
Investigadora del grup de recerca de Sarcomes i Neuroblastoma
El prestigiós premi Odile Schweisguth reconeix la recerca d'Irene Cuervas per obrir noves vies contra el sarcoma d'Ewing
La recerca en sarcoma d’Ewing d’Irene Cuervas, investigadora postdoctoral del grup de recerca en Sarcomes i Neuroblastoma de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), ha estat reconeguda amb el Premi Odile Schweisguth, un dels guardons internacionals més prestigiosos per a investigadors en formació en l’àmbit de l’oncologia pediàtrica.
La recerca en sarcoma d'Ewing d'Irene Cuervas, investigadora postdoctoral del grup de recerca en Sarcomes i Neuroblastoma de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), ha estat reconeguda amb el Premi Odile Schweisguth, un dels guardons internacionals més prestigiosos per a investigadors en formació en l'àmbit de l'oncologia pediàtrica. Aquest reconeixement consolida una trajectòria d'excel·lència en aquest camp a Sant Joan de Déu, que rep aquest premi per tercera vegada en només nou anys. Anteriorment, van ser distingits Guillem Pascual, PhD, l'any 2018 per la seva recerca en retinoblastoma, i Estela Prada, PhD, l'any 2024 per la seva investigació en rabdomiosarcoma.
Ens entrevistem amb Irene Cuervas per conèixer de prop la recerca que li ha valgut aquest prestigiós reconeixement internacional i entendre quin impacte pot tenir en el futur dels pacients.
Irene, ens podries explicar en què se centra la recerca que ha estat reconeguda amb el prestigiós premi Odile Schweisguth?
La meva recerca se centra en el sarcoma d'Ewing, un tipus de tumor que es caracteritza principalment per una alteració genètica concreta: la fusió EWS::FLI1. Aquesta alteració regula l'activitat de diferents proteïnes i nosaltres n'hem estudiat especialment dues que estan implicades en el procés d'splicing, el mecanisme que determina com s'edita i s'expressa la informació genètica per generar proteïnes.

I què heu observat?
El que vam observar és que aquestes proteïnes afavoreixen que el tumor expressi determinades variants que contribueixen al seu creixement. A partir d'aquí, vam explorar si podíem intervenir en aquest procés utilitzant fàrmacs inhibidors del splicing. Un dels compostos estudiats, indisulam, va mostrar resultats molt prometedors: en models de laboratori, tant in vitro com in vivo, ja que vam veure que era capaç d'aturar el creixement tumoral i, fins i tot, fer desaparèixer el tumor en alguns casos. Per tant, té molt bona perspectiva, la veritat.
Què penses que ha valorat especialment el jurat del Premi?
Crec que el jurat ha valorat per damunt de tot el fet d'haver obtingut resultats tan prometedors en models in vivo, que reforcen el potencial translacional de la recerca. El fet de demostrar que el fàrmac funciona més enllà dels estudis inicials al laboratori i que podria tenir recorregut cap a una futura aplicació clínica crec que ha estat clau.

I, ara, què? Com avançarà el procés a partir d'ara?
Ara el següent pas és aprofundir en la fase preclínica de la recerca. Volem ampliar la validació del tractament incorporant més models PDX (patient-derived xenografts) desenvolupats a l'Hospital Sant Joan de Déu, creats a partir de mostres tumorals donades de manera altruista per les famílies dels pacients. De fet, sense aquesta generositat, avenços com aquest no serien possibles. Aquests models ens permeten reproduir de manera més fidel el comportament del tumor i obtenir més evidència sobre l'eficàcia del fàrmac. A partir d'aquí, l'objectiu seria poder avançar cap a un assaig clínic. De fet, aquest mateix fàrmac ja s'ha avaluat prèviament en estudis clínics amb població adulta i s'ha observat que no és tòxic, un fet que pot facilitar les futures etapes de desenvolupament de la teràpia amb aquest fàrmac.
En què estàs centrada aquests mesos?
El meu objectiu principal, d'aquí a l'estiu, és publicar l'article. Estic totalment focalitzada en això.
Irene, tu sempre havies volgut ser investigadora?
Sí i no. Recordo que quan feia l'ESO ens van explicar la història de l'ovella Dolly i em va impactar molt; probablement va ser el primer cop que vaig pensar que la recerca podia canviar les coses de veritat. Tot i això, quan vaig acabar el grau en Biotecnologia no tenia clar que em dedicaria a la investigació. De fet, vaig començar fent pràctiques en l'àmbit del control de qualitat, un entorn molt diferent del que faig ara. El meu Treball de Final de Grau (TFG) també estava orientat a la recerca, però en un camp completament diferent: la depuració d'aigües. Més endavant vaig cursar un màster en Immunologia i va ser aleshores quan vaig començar a fer pràctiques en un laboratori de recerca biomèdica i vaig tenir clar que era el camí que volia seguir. Vaig arribar a Sant Joan de Déu el setembre del 2019 gràcies al suport de les donacions que rep l'Hospital. Més endavant, el 2024, vaig poder continuar desenvolupant aquesta línia de recerca gràcies a la beca FA-VI-AL, en record i homenatge als joves Fabricio, Víctor i Alex, promoguda per la iniciativa Policias x Valientes (PxV) de la Policia Municipal de Terrassa.
Què sents quan veus gestos tan generosos que impulsen la recerca?
La recerca és una cursa de fons. Avancem afegint petits granets de sorra que, amb el temps, poden acabar transformant la vida dels pacients. Com a investigadora t'agradaria que els resultats arribessin immediatament, però darrere de cada avenç hi ha anys de feina, recursos i moltes persones implicades. Per això, quan reps suport a través d'iniciatives tan generoses com aquesta, el sentiment és d'un agraïment enorme: perquè fan possible que la ciència continuï avançant. Realment el que em sembla absolutament admirable és que les famílies que perden a un fill o filla enlloc d'enfadar-se, transformin aquest dolor en la creació d'iniciatives que impulsen la recerca per combatre la malaltia.
Tu creus que algun dia curarem al sarcoma d'Ewing?
En aquest moment em resulta difícil concretar una data, però la recerca avança dia a dia i estic convençuda que continuarem fent passos per arribar-hi. En el curt termini, crec que podrem avançar en l'estratificació dels pacients per oferir tractaments cada vegada més ajustats a les seves característiques individuals. Això ens permetrà, almenys, reduir l'ús de tractaments que finalment no resulten efectius a causa de les particularitats del tumor de cada pacient.
Voldries aprofitar per fer algun agraïment en concret?
Sí, si m'ho permeteu, voldria acabar aquesta entrevista agraint especialment el suport dels meus mentors, el Dr. Jaume Mora, cap del grup de Sarcomes i Neuroblastoma de l'IRSJD, i la Dra. Inmaculada Hernández-Muñoz, investigadora del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries i Neoplàstiques Dermatològiques de l'HMRIB. Han estat les persones que, des de l'inici, van idear aquest projecte i han acompanyat la meva recerca durant tot el procés.
Finalment, què creus que diferencia la recerca de Sant Joan de Déu amb la d'altres centres d'investigació?
De fet, penso que si hi ha alguna cosa que diferencia Sant Joan de Déu és la seva aposta per una recerca profundament translacional. Al final, l'objectiu no és només generar coneixement o publicar resultats científics, sinó aconseguir que aquest coneixement tingui un impacte real en la vida dels pacients. El Dr. Mora transmet molt bé aquesta manera d'entendre la recerca: mantenir sempre el focus en trobar noves oportunitats per millorar la cura dels infants i adolescents. Aquí, a l'edifici del Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB), des del moment que entrem a primera hora del matí connectem amb el propòsit de la nostra feina. En un mateix espai convivim pacients, famílies, investigadors, professionals assistencials i equips de gestió. Aquesta proximitat fa que no perdem mai de vista per a qui fem recerca ni el sentit últim de tot el que fem.
Gràcies, Irene, per la recerca que impulses i per dedicar part del teu temps a aquesta entrevista.
Aquesta fita reforça el paper de Sant Joan de Déu com un entorn capaç d’atreure, formar i impulsar talent investigador d’alt nivell i consolida el seu posicionament com un node de referència internacional en recerca en oncologia pediàtrica.