Actualitat

Entrevistes

  1. “La recerca ens ajuda, als clínics, a completar la nostra formació, millorar els coneixements i adquirir nous hàbits i tècniques de treball”

    La psiquiatra Elena Rubio Abadal va conèixer de primera mà la investigació en salut mental quan era resident de psiquiatria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i va col·laborar amb el grup de recerca "Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus". Gràcies a aquesta experiència va decidir demanar una beca de final de residencia per investigar sobre l'esquizofrènia i actualment està a punt de presentar la seva tesi doctoral.

  2. “Cal canviar la manera d’estudiar el cervell més enllà de tractar els símptomes de les malalties neurològiques i mentals”

    La Dra. Àngels García-Cazorla, neuropediatra de l'Hospital Materno-Infantil Sant Joan de Déu i investigadora del grup "Malalties neurològiques minoritàries en l'ámbit pediàtric", ha estat l'organitzadora i coordinadora del workshop titulat "Connecting the Growing Brain". En aquest workshop, en el qual s'ha plantejat el desenvolupament d'una nova visió per a estudiar les malalties neurològiques en pediatria, hi han participat reconeguts experts en aquest àmbit, com el Dr Nils Brose, director del Max Planck Institute en Alemanya.

  3. La neuroimatge és una tècnica experimental amb novedoses aplicacions en recerca biomèdica

    El Dr. Christian Stephan-Otto Attolini, doctor en física per la Tufts University (EEUU),  va arribar el 2008 a l'Unitat de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu per incorporar-se en un projecte sobre trastorns psicòtics. En acabar el projecte va ser contractat com a tècnic de suport a la recerca, i actualment gaudeix d'un contracte CIBER com a investigador i està treballant en nombrosos projectes d'investigació amb neuroimatge en diferents àmbits i amb diverses poblacions clíniques

  4. “Tot i que cada any es diagnostiquen 550.000 nous casos de tuberculosi en menors de 15 anys, hi ha poc interès en investigar nous fàrmacs”

    El Dr. Antoni Noguera Julian dirigeix la Unitat de Tuberculosi de l'Hospital MaternoInfantil Sant Joan de Déu, unitat de referència per a la regió sanitària Barcelona Sud. El gran número de pacients que han tractat durant els últims anys ha permès la creació d'una nova línia de recerca en tuberculosi, integrada dins de l'àrea de "Malalties infeccioses i inflamatòries en pediatria".

  5. “Un electrocardiograma ens permet identificar aquells pacients que presenten un risc de mort sobtada com a conseqüència a la Síndrome de Brugada.”

    El Dr. Josep Brugada acaba de ser guardonat amb el premi Rei Jaume I que atorga la Generalitat Valenciana en la categoria de Medicina Clínica per la seva contribució al estudi de la mort sobtada i la descripció del Síndrome de Brugada, juntament amb el seu germà el Dr. Pere Brugada.

  6. “L’estudi EUDAIMON provarà per primera vegada a nivell mundial quin és el cost-efectivitat del tractament de reducció de l’estrès basat en mindfulness (Mindfulness Based Stress Reduction; MBSR) en fibromiàlgia”.

    El Dr. Juan Vicente Luciano, investigador sènior de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; coordina la línia "Intervencions innovadores en fibromiàlgia". En l'últim any ha obtingut un contracte Miguel Servet del Institut de Salut Carlos III per a realitzar un assaig clínic en pacients amb fibromiàlgia basat en el tractament MBSR, desenvolupat pel Dr. John Kabat-Zinn en la Universitat de Massachussets. Actualment, el síndrome de la fibromiàlgia representa un gran repte per als  professionals de la salut a causa de la falta de tractaments òptims.

  7. “La Unitat d’Assaig Clínics de l’Hospital Sant Joan de Déu destaca per ser la única unitat de l’Estat que concentra totes les especialitats pediàtriques en un únic centre”

    Joana Claverol coordina la Unitat d'Assaig Clínics (UAC) de la Fundació Sant Joan de Déu per a la recerca, formada per cinc infermeres, una administrativa i una tècnica de farmàcia. En tres anys han aconseguit posicionar la UAC en un pol d'atracció d'assaigs clínics tant nacionals com europeus i, en poc temps, esperen fer el salt a nivell global, entrant a formar part dels centres d'excel·lència d'investigació clínica pediàtrica.

  8. “Mitjançant les TIC podem millorar l’autogestió que fa el pacient amb esquizofrènia de la seva malaltia”

    A la Unió Europea s'estima que hi ha aproximadament 5 milions de persones que pateixen trastorns psicòtics. D'aquestes entre un 30 i un  50% presenten resistència al tractament. Judith Usall i Elena Huerta, Doctores del Parc Sanitari i membres de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació; coordinen la primera fase del projecte m-RESIST que pretén desenvolupar un programa d'intervenció basat en la salut mòbil per tal que els pacients amb esquizofrènia resistent puguin autogestionar el seu dia a dia. En aquest projecte també hi participen les investigadores Susana Ochoa, Elena Rubio i Marisol Escobar, Doctores del Parc Sanitari i membres de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació.

  9. “La importància del assaig clínic amb CART-19 es que pot obrir un nou ventall de tractaments per aquells pacients amb leucèmia resistents a la quimioteràpia.”

    La Dra. Mireia Camós és hematòloga al Laboratori d'Hematologia, integrat dins del Servei Diagnòstic de Laboratori de l'Hospital Materno Infantil Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat, a més de coordinar la línia de recerca en "Leucèmia i hemopaties no malignes", dins el grup de Tumors del Desenvolupament. Aquesta línia pot avançar en la seva recerca gràcies al finançament públic, i al procedent de les activitats i esdeveniments organitzats per les famílies dels pacients amb el suport de l'Obra Social Sant Joan de Déu. Això els ajuda a tirar endavant, a ser conscients de la importància de la recerca i marcar-se grans reptes. Actualment la leucèmia, tot i ser una malaltia infreqüent en nens (afecta 1 de cada 100.000 nens cada any), és un dels càncers més freqüent en l'edat pediàtrica i la primera causa de mort relacionada amb càncer en aquesta edat. Tot i que amb els tractaments actuals s'aconsegueix curar al 90% de nens i nenes amb leucèmia, encara existeix un subgrup de pacients d'alt risc en els que l'evolució no és bona.